El Petit de Cal Eril + Renaldo & Clara:
Divendres 24 de febrer – 22:00h – Sala Zero (Tarragona)

El Petit de Cal Eril + Esperit!:
Divendres 31 de març – 22:00h – Sala Clap (Mataró)
Preu: 10€ + despeses
 COMPRAR ENTRADES  →

EL PETIT DE CAL ERIL

el-petit-de-cal-erilEL PETIT DE CAL ERIL és aquell músic de Guissona que des de fa un temps ens emociona i ens sorprèn a parts iguals. Ho va aconseguir ja amb la maqueta “Per què es grillen les patates?” (2008). Ens va fer dibuixar un somriure amb la presumpta innocència del primer disc, “I les sargantanes al sol” (2009), i ens el va fer glaçar de cop amb el misticisme de “Vol i dol” (2010). Després va reinventar-se amb “La figura del buit”, doble salt mortal sense xarxa. I ara afegeix noves joies a un cançoner brillant amb un nou disc, “La força”, que parla de coses que no es poden dir ni es poden veure. Ens submergeix en un univers atemporal, sense altres referents que les persones i la natura, i ho fa a través del rock psicodèlic (“Els altres”), passatges extremadament íntims (“El plor”, “El senyal”) i moments més rítmics (“El salt”, “El cor”).

Facebook: https://es-es.facebook.com/elpetitdecaleril/


RENALDO & CLARA

renaldo-i-claraÉs un dels secrets més ben guardats de la música barcelonina. Un músic diferent amb un talent immens. Les seves cançons són simplement precioses. Amb unes melodies antològiques que canta cada vegada amb fonemes diferents. Improvisació fonètica al damunt d’unes cançons universals i atemporals. Com música de tot arreu, per a tothom, però per a cadascú.

Facebook: https://renaldoiclara.bandcamp.com/

ESPERIT!

esperitDesprés de solcar mig món amb multitud d’aventures musicals, però sobretot amb Les Aus, ara Mau Boada (Sant Celoni, 1981) presenta el seu projecte més personal, ESPERIT! Un home-orquestra que ens fa viatjar amb cançons de bressol al·lucinògenes, folk tripós, sons tel·lúrics, fresses i escapades al circ. Malgrat la seva joventut, Mau Boada ja ha deixat la seva empremta en una vintena llarga de discos. Es fa present en l’undergound de Nova York amb la mateixa naturalitat que a Sant Celoni o a l’Heliogàbal, o com quan girava per Europa en una companyia de circ. Els seus concerts són sempre imprevisibles i transiten per camins inesperats, portant el públic al límit de la hipnosi. Un multiinstrumentista il·luminat i somrient. Una música que neix lliure i flueix lliure. El seu darrer disc és “Heráclito”, un split-LP compartit amb el valencià Negro.